Dues Matadeperes oposades

Matadepera és el poble més ric de l’Estat espanyol, sí. En el nostre poble hi viuen algunes de les grans fortunes que s’enriqueixen a costa de les classes populars. Però si hi viuen és perquè s’ha planificat un model de poble encarat a satisfer les necessitats de les grans fortunes. S’ha construït un poble a la seva mida. 

            Amb el títol pot semblar que volem “dividir la societat” de Matadepera, com els agradarà dir a alguns. Però res més lluny d’això. Ens agradaria que reflexionéssiu amb nosaltres, no sobre un conflicte entre matadeperencs, sinó sobre dos models de poble que conviuen però que tenen fonaments totalment oposats. I no només tenen fonaments totalment oposats, sinó que el creixement d’un dels dos models de poble condueix a la mort de l’altre.

            Aquests dos models de poble segur que ja els teniu tots en ment. Un és el model de poble participatiu i obert a tothom. L’altre, en canvi, és el que impulsa un poble elitista i exclusiu. Dos models que, malgrat conviure, competeixen cada dia. El primer, per sobreviure. El segon, per assolir la total hegemonia.

            Matadepera és el poble més ric de l’Estat espanyol, sí. En el nostre poble hi viuen algunes de les grans fortunes que s’enriqueixen a costa de les classes populars. Però si hi viuen és perquè s’ha planificat un model de poble encarat a satisfer les necessitats de les grans fortunes. S’ha construït un poble a la seva mida.

Grans urbanitzacions que exigeixen aigua a cabals i tants quilòmetres de carretera i enllumenat com Sabadell, ciutat on hi viuen 20 vegades més habitants. Un model insostenible. Un model anti-ecològic. Caixes fortes que es refugien a la muntanya i preguen l'ordre públic a la seva disposició. Un model, en definitiva, que premia la “calma i la tranquil·litat”, enfront l’ebullició i la dinamització d’un poble viu.

Ens referim a que des de l’Ajuntament es fonamenta una Matadepera aparador orientada a atreure les grans fortunes enlloc de satisfer la necessitat dels que hi vivim.

I aquest model elitista és exclusiu. Ens expulsa als que no complim els seus clichés. O ens ho posa molt difícil per poder seguir vivint al poble. Un poble sense oferta juvenil, amb uns habitatges per rics i preus abusius que ens condemnen sovint a haver de marxar del poble. Una Matadepera que no t’accepta si no ets dels seus.

Però, per sort, encara queda la Matadepera de poble. La Matadepera que renuncia a ser el camp de golf dels rics i prefereix ser aquell poble acollidor, dinàmic i arrelat. La Matadepera que ens agrada és aquella que participa de les diferents entitats del poble. Aquella Matadepera voluntària que fa sortir a la gent de casa i la involucra en tot tipus d’activitats.

Ens agrada la Matadepera que bull d’emoció quan són festes, i no la que es queixa del soroll perquè les estem celebrant. Aquella Matadepera que per Sant Sebastià es dóna la mà per baixar, plantar i grimpar el pi amb l’esforç col·lectiu. La que allibera espais per posar-los al servei del poble. Aquella Matadepera respectuosa amb l’entorn privilegiat on vivim. I sobretot, ens agrada la Matadepera acollidora i oberta a tothom. La que no vol tancar la porta a cap persona per raons econòmiques, ni de cognoms, ni de races.

La Matadepera de tots els que vulguin sentir-se matadeperencs.

            CUP Matadepera

Aquests dos models de poble segur que ja els teniu tots en ment. Un és el model de poble participatiu i obert a tothom. L’altre, en canvi, és el que impulsa un poble elitista i exclusiu. Dos models que, malgrat conviure, competeixen cada dia. El primer, per sobreviure. El segon, per assolir la total hegemonia.

 

Ens referim a que des de l’Ajuntament es fonamenta una Matadepera aparador orientada a atreure les grans fortunes enlloc de satisfer la necessitat dels que hi vivim.

 

Però, per sort, encara queda la Matadepera de poble. La Matadepera que renuncia a ser el camp de golf dels rics i prefereix ser aquell poble acollidor, dinàmic i arrelat