Candidatura d'Unitat Popular

Matadepera

Documents

MOCIÓ DE SUPORT ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE BASE

MOCIÓ DE SUPORT ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE BASE

1. Atès que els mitjans de comunicació juguen un paper importantíssim en la construcció del model de societat i de pensament en la societat on es desenvolupen.
2. Atès que bona part d’aquests estan controlats per grans empreses i amb una línia ideològica compartida en alguns aspectes, cosa que dificulta la pluralitat.
3. Atès que la presència pública del català es veu cada cop més reduïda, també en els mitjans de comunicació.
4. Atès que fa uns mesos ha nascut, als Països Catalans, una nova publicació que vol trencar amb aquest monopoli comunicatiu, creant un diari que de moment es ven només els caps de setmana, creat a partir d’una Societat

Cooperativa i amb un finançament popular i, en cap cas, amb deutes amb la banca o grans empreses. Que aquest diari, La Jornada, té un esperit realment popular i la seva existència augmenta la pluralitat en l’àmbit comunicatiu, eix bàsic per aconseguir un model que permeti el debat sa i l’intercanvi d’idees i pensaments per créixer col·lectivament.

Per tot això, es proposen al PLE l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Que les subscripcions als diaris que té l’Ajuntament en els seus diferents espais prioritzin aquells diaris escrits en català (La Jornada, El Punt Avui, Ara, L’Esportiu, El Periódico català o la Vanguardia en català).

SEGON.- Realitzar subscripcions de La Jornada en els espais municipals on hi ha subscripcions a diaris, així com comunicar als treballadors encarregats de comprar diaris (com a les Piscines municipals) que la comprin.

 

Matadepera, 16 de juliol del 2018.

 

Descarrega el fitxer
MOCIÓ PER A LA CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ MIXTA DE GESTIÓ DELS MITJANS LOCALS I MUNICIPALS DE COMUNICACIÓ

MOCIÓ PER A LA CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ MIXTA DE GESTIÓ DELS MITJANS LOCALS I MUNICIPALS DE COMUNICACIÓ.

És ben sabut que els mitjans de comunicació plantegen multiplicitat de lectures, posicionaments i debats. Ara bé, no és forassenyat afirmar que en bona mesura són espectacle i lleure; a la vegada que, conscients que no podem caure en una mena de miopia social, poden esdevenir instruments complexos de control ideològic i polític. No obstant, no podem perdre de vista les seves potencialitats i utilitats. 

Si s’aconsegueix explotar les seves potencialitats, els mitjans de comunicació poden esdevenir espais d’interrelació no tan sols entre col·lectius socials diferenciats, sinó, també, entre la ciutadania i l’administració pública.

Aquest model de comunicació recíproca és pel qual han de vetllar els mitjans de comunicació públics. Els mitjans de comunicació públics, en tant que sufragats per tota la ciutadania, no poden estar sotmesos a les lògiques presents en el camp periodístic, cada cop més lligat a les exigències del mercat, ni molt menys estar lligats al partit governant de torn i per tant han d’articular-se sota les bases del rigor, la pluralitat i la transparència. En aquest sentit, els polítics han de deixar treballar als periodistes, a la vegada que els mateixos periodistes han de regular amb responsabilitat la seva funció. El mitjans públics locals - Matadepera Ràdio, Gaseta i pàgina web- no poden ser “fulletons” al servei d’un color polític o interessos particulars. 

Des d’aquesta perspectiva, els mitjans de comunicació públics han d’ésser espais de coherència i d’informació contrastada i de qualitat; un punt de trobada on es posin de manifest les diferents maneres d’entendre la “realitat” presents al nostre poble. Els nostres mitjans han d’afavorir una presència desacomplexada de la reflexió crítica i el pensament. Han d’esdevenir una àgora on s’hi parli d’educació, de globalització, d’interculturalitat, de conflictes i consensos, de noves tecnologies, d’estils de vida... de tot. Cal construir uns mitjans de comunicació públics rellevants i al servei dels veïns i veïnes de Matadepera.

Durant l'últim any hem pogut constatar com els mitjans de comunicació locals no han satisfet l'objectiu d'àgora pública comentat anteriorment. I no només això, sinó que tampoc ha satisfet els criteris més bàsic de traspàs d'informació. A tall d'exemple: durant les eleccions es va manipular una notícia del nostre grup municipal, modificada posteriorment, o la censura que s'aplica respecte el Casal Popular Els Pins mentres els mitjans de la nostra comarca sí que informen sobre els esdeveniments que passen al poble. 

Per poder canviar aquestes dinàmiques i avançar cap a un model de mitjans més plural, participatiu i de reflexió col·lectiva, que representi a tots els matadeperencs i matadeperenques, proposem que el Ple Municipal aprovi els següents punts:

Per tot això, el Ple municipal ACORDA:

1. La creació immediata d’una Comissió mixta de gestió dels mitjans locals i municipals de comunicació (ràdio, Gaseta i web), formada per: un regidor de cada grup municipal, el regidor de Comunicació de l’equip de govern, representants de les entitats de Matadepera i tècnics de cadascun dels mitjans. Aquesta Comissió (en espera de l’aprovació del seu Reglament de funcionament intern) s’encarregaria de:

  • Realitzar un seguiment periòdic sobre la neutralitat política i caràcter ètic dels continguts, la programació i la publicitat
  • Redactar un informe anual de seguiment dels mitjans
  • Revisar els pressupostos i la gestió econòmica dels mateixos
  • Proposar actuacions de millora en tots els àmbits
  • Garantir el compliment del pluralisme lingüístic i de la normativa sobre el català

2. Encarregar a aquesta Comissió la redacció, abans del termini d’un any, d’una proposta de Llibre d’estil dels mitjans locals i municipals de comunicació de  Matadepera, que haurà de ser aprovat en el Ple municipal, per tal d’assegurar-ne la neutralitat política i l’ètica professional.

 

Matadepera, 1 de juny de 2016.

 

Descarrega el fitxer
MOCIÓ PEL SUPORT I COMPROMÍS ACTIU DE L'AJUNTAMENT DE MATADEPERA AMB LA BANCA ÈTICA

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL CUP PEL SUPORT I COMPROMÍS ACTIU DE L'AJUNTAMENT DE MATADEPERA AMB LA BANCA ÈTICA

Atès que a Catalunya hi ha un tradició de construcció d'instruments de finances ètiques que ja té més de 15 anys. La feina de sensibilització i construcció de moltes entitats socials i persones ha anat donant els seus fruits i avui, Catalunya és una de les regions d'Europa amb més presència d'entitats de finances ètiques.

Atès que entitats com el Coop 57, Oikocrèdit, Triodos Bank o Fiare Banca Etica, han esdevingut la primera opció financera de moltes persones i entitats que volen veure els seus estalvis compromesos amb la construcció d'una economia social i solidària. I, de fet, aquesta ha estat una resposta social que ha fet possible que durant la crisi, moltes de les cooperatives i entitats socials del país hagin trobat una sortida a les seves necessitats financeres en aquestes entitats, quan la resta els tancava les portes.

Atès que el nostre és un país excessivament bancaritzat i, per tant, tot el que sigui caminar cap a la diversificació d'instruments de finançament és bo per als ciutadans i també per a les empreses. Amb la desaparició de moltes entitats financeres, el mercat bancari s'ha convertit en un oligopoli.

Atès que veiem que la societat, a poc a poc, avança cap a la banca ètica, i que no té cap sentit que les administracions no segueixin aquest mateix camí.

Atès que la gestió dels diners públics podria ser molt més eficaç i eficient, a nivell social però també a nivell econòmic, si s'avança en l'ús de la banca ètica.

Per tot això, el Grup Municipal CUP Matadepera proposa que el Ple Municipal de l'Ajuntament de Matadepera adopti els següents acords:

PRIMER. L'Ajuntament de Matadepera treballarà de manera activa amb la banca ètica a Catalunya.

SEGON. L'Ajuntament de Matadepera assolirà anual i progressivament una major activitat amb la banca ètica fins assolir el 100% del seu pressupost total consolidat el 2023.

TERCER. Comunicar aquests acords al departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya, a l'Institut Català de Finances, a tots els grups amb representació al Parlament a resultes de la convocatòria electoral del 27 de setembre de 2015, a les entitats financeres esmentades, al col·lectiu FETS (Finançament Ètic i Solidari), a la Federació de Municipis de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis, a l'Associació de Municipis per la Independència, a tots els Consells Comarcals de la província i als 311 municipis de la demarcació.

 

A Matadepera, el 22 de novembre de 2015.

 

Descarrega el fitxer
MOCIÓ PER L'ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATADEPERA A LA XARXA DE MUNICIPIS PER L'ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

MOCIÓ PER L'ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATADEPERA A LA XARXA DE MUNICIPIS PER L'ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

1. Atès que en aquesta època de crisi i de transició, en què les polítiques públiques de promoció econòmica i d’ocupació aplicades fins ara es revelen insuficients, és l’hora d’explorar un nou model de desenvolupament territorial que mobilitzi millor els recursos endògens i prioritzi les dimensions socials, ambientals i humanes de l’economia a fi de resoldre més eficaçment les necessitats de la ciutadania.

2. Atès que les iniciatives de l’anomenada economia social i solidària neixin de l’empenta dels mateixos veïns i veïnes, no prioritzin el lucre sinó la satisfacció de necessitats i la utilitat social, s’organitzin de manera democràtica i actuïn amb compromís social i ambiental, i que tot això les fa especialment indicades per ser un bon aliat per impulsar des dels ajuntaments i altres ens locals aquest nou model de desenvolupament territorial.

3. Atès que en aquests darrers anys, aquesta nova manera de fer economia i de fer empresa ha crescut quantitativament, s’ha diversificat i mostra un gran dinamisme. A Catalunya hi ha milers d’iniciatives de tota mena: cooperatives agràries i industrials, però també moltes d’altres que donen serveis a les persones i les empreses, cooperatives que agrupen comerciants i altres professionals, grups de consum agroecològic, projectes d’economia col·laborativa, entitats de comerç just i de turisme responsable, associacions i fundacions que treballen en el camp social, finances ètiques, empreses d’inserció, horts comunitaris, bancs de terres, grups de criança compartida, bancs del temps, monedes socials, etc.

4. Atès que molts projectes de l’economia social i solidària neixen per resoldre necessitats d’una col·lectivitat concreta; les persones que els impulsen acostumen a viure en el mateix territori on fan l’activitat, com també els seus proveïdors i col·laboradors; sovint donen suport a activitats socials i culturals de l’entorn, i els beneficis econòmics que en resulten tendeixen a circular dins el territori. De fet, podem considerar que aquestes iniciatives ja són agents de desenvolupament local; perquè creen llocs de treball a la localitat i els mantenen, perquè faciliten serveis locals a productors, consumidors i treballadors, i perquè tot això ho fan, a més, promovent l’acció ciutadana i reforçant els vincles comunitaris.

5. Atès que hi ha un seguit d'Ajuntaments catalans que, seguint totes aquestes consideracions, han manifestat la voluntat de contribuir al creixement de l’economia social i solidària als seus municipis i de fer-ho des del diàleg permanent amb els seus actors i des de la creació d’espais comuns que permetin compartir línies de treball, bones pràctiques, reflexions, activitats i recursos.

7. Atès que recentment es va crear a Badalona la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària amb l’objectiu d’aprofundir en aquesta col·laboració i coordinació.

Per tot això, el Grup Municipal CUP Matadepera proposa que el Ple Municipal de l'Ajuntament de Matadepera adopti els següents acords:

PRIMER. L'adhesió de Matadepera a la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària

SEGON. Proporcionar un fonament jurídic per formalitzar i assegurar la col·laboració entre l'Ajuntament de Matadepera i l'economia social i solidària, la qual cosa implica garantir a llarg termini i de forma estable recursos suficients al sector, així com buscar mecanismes de formació continuada en aquest àmbit pels i les tècniques de promoció econòmica.

TERCER. Posicionar l'economia social i solidària com el motor primer de desenvolupament local i d'arrelament amb la ciutat. Tenir la capacitat per construir sistemes locals a partir dels protagonistes d'activitats solidàries i sostenibles.

QUART. Potenciar les relacions amb les entitats de l'economia social i solidària mitjançant convenis, sistematitzant clàusules socials i mediambientals en la contractació pública

CINQUÈ. Destinar un percentatge dels plans d'ocupació a desenvolupar tasques a l'economia social i solidària.

SISÈ. Introduir els mòduls de sensibilització i de formació en economia social i solidària als centres educatius de la ciutat

 

A Matadepera, el 22 de novembre de 2015.

 

Descarrega el fitxer
MOCIÓ PEL FOMENT DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE, LA CONNEXIÓ AMB L’ESTACIÓ DE FERROCARRILS I EL PROJECTE DE TAXIS-COL·LECTIUS

MOCIÓ DE LA CUP MATADEPERA PEL FOMENT DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE, LA CONNEXIÓ AMB L’ESTACIÓ DE FERROCARRILS I EL PROJECTE DE TAXIS-COL·LECTIUS

Des de fa molts anys, la mobilitat és un problema a Matadepera. És un problema pel propi model de poble que s’ha desenvolupat: un poble basat en grans urbanitzacions aïllades i allunyades del centre del poble, amb un entramat de carrers laberíntic i desproporcionat per la gent que hi viu, amb unes cases-torre que provoquen una densitat de població molt baixa i alhora aïlla també als ciutadans de Matadepera. Aquesta realitat ha fet que la xarxa de Transport Públic, basada en l’autobús, no hagi pogut consolidar-se i, si bé al centre del poble funciona amb certa normalitat, a les urbanitzacions, per la seva morfologia dispersa i enrevessada, es fa molt complexa la dotació de línies regulars d'autobús.

Per això, cal canviar la manera d’intervenir-hi, en comptes d'aplicar les polítiques de sempre, cal idear un sistema de transport públic integral, que connecti amb l'exterior del municipi, però que també permeti moure's per dins de Matadepera. I justament ara, que s’han inaugurat les noves estacions de Ferrocarrils a la població de Terrassa, és un molt bon moment per potenciar l’ús de l’autobús, el tren i el Transport Públic en general.

Paral·lelament, aquesta morfologia de ciutat dispersa i la realitat econòmica dels habitants de Matadepera, especialment els de les urbanitzacions, han provocat que la necessitat de transport se solucioni a partir de la mobilitat individualitzada, generant una forta dependència al vehicle privat. Aquesta “solució” que s’ha trobat  –fruit de la manca de planificació i de donar via lliure al mercat– és  la pitjor de les possibilitats: fomenta l’individualisme davant el transport compartit, provoca una dependència al vehicle privat i, per tant, afecta a les persones més dèbils econòmicament que no poden permetre-se'n i, per últim, és un model totalment insostenible i perjudicial pel medi ambient.

Alhora, aquesta dinàmica ha portat a la marginalitat de l’ús del transport públic i n’ha devaluat el servei, amb un augment constant de les tarifes i una reducció dels horaris que han revertit en un distanciament cada cop més gran entre el servei i els seus potencials usuaris. Creiem que és molt important que l’Ajuntament s’esforci per canviar aquesta dinàmica i, alhora, ajudar als que més dificultats econòmiques tenen i que, per tant, s’han de desplaçar en transport públic.

Per altra banda, cal evidenciar que a Matadepera només s’està fent servir una llicència de Taxi i que podria disposar de moltes més. El foment d'aquest mitjà, podria ser una bona solució per complementar els busos i donar una alternativa al vehicle privat. En aquest sentit, es podria aprofitar aquesta oportunitat per a desenvolupar un servei de transport públic amb taxis-furgoneta col·lectius, com és normal a molts altres països. Aquest servei de taxis-col·lectius permetria recollir a diversos passatgers i enllaçar-los a parades de bus cèntriques, estacions de tren o altres punts d'interès, minimitzant les esperes, el temps de trajecte i el cost. Seria tant fàcil com reservar amb antelació per telèfon o per internet, o trucar en el mateix moment. De fet, amb una implantació i gestió públiques, es podrien minimitzar els costos del servei i esdevenir una autèntica alternativa per la mobilitat a les urbanitzacions.

També, a banda del transport públic, cal fomentar l'anar a peu i l’ús dels vehicles ecològics com la bicicleta, el patinet o el monopatí. I sobretot assegurar la seguretat de les persones que opten per utilitzar-los. Actualment, la carretera que connecta Matadepera amb Terrassa (BV-1221 i BV-1275), és utilitzada per moltes que fan servir aquest mitjans, però amb unes condicions que són realment perilloses. També es podria millorar l'accés vianalitzat per connectar amb el carril bici de Can Déu, a la carretera de Sabadell (BV-1248). Cal potenciar aquestes vies d’entrada i sortida del poble per a tothom, no només per als vehicles motors, i convertir-les en zones segures.

 

Per tot el que hem exposat, proposem i volem acordar el següent:

Primer: Crear una Comissió de Transport Públic i Mobilitat que englobi a l’equip de govern, als partits de la oposició i als usuaris i usuàries del transport públic, siguin o no siguin de Matadepera. Aquesta Comissió tindrà per funció fer un seguiment de l’estat del servei, així com revisar-ne els horaris, freqüència i preus per estudiar-ne possibles millores. També s’obrirà a escoltar propostes de totes les persones que vulguin assistir a la Comissió.

Segon: En un termini de quatre mesos, estudiar la possibilitat de disposar d’una línia ràpida que uneixi el poble de Matadepera amb la nova estació de Ferrocarrils de Terrassa-Nacions Unides, l’Estació del Nord de Renfe i l’Estació de Busos de Terrassa. Amb uns horaris intercalats amb l’altre línia que permetrien doblar la freqüència de connexions amb Terrassa a cada mitja hora. L’estudi de la possibilitat de crear aquest nou autobús-llançadora s’ha de fer tenint en compte la opinió dels membres que participen de la Comissió sobre Transport Públic i Mobilitat citada al Punt Primer.

Tercer: Que la gestió d’aquest autobús-llançadora, si s’opta per crear aquest nou servei, serà municipal i en cap cas externalitzada.

Cinquè: En un termini de quatre mesos, estudiar la proposta d'implantació d'un servei públic de Taxis-Col·lectius, per enllaçar passatgers entre les urbanitzacions amb altres punts de transport estratègics. La iniciativa es realitzaria formant una empresa pública que administrés les llicències de taxi de Matadepera, gestionés les reserves de manera informatitzada i per Internet, mantingués la flota de vehicles, i gestionés els recursos humans dels treballadors. Els preus no serien a "preu de taxi" sinó que estarien subvencionats.

Cinquè: Obrir un concurs públic amb consultores de mobilitat i transport que estudiïn i desenvolupin el projecte de Taxis-Col·lectius aplicat a la realitat territorial i social de Matadepera. Que aquest concurs tingui en compte la opinió dels membres que participen de la Comissió sobre Transport Públic i Mobilitat citada al Punt Primer, i que es regeixi per la qualitat del servei i la viabilitat i no tan sols pel cost econòmic.

Sisè: Iniciar els contactes necessaris per dur a terme una via de vianants i ciclistes a les carreteres BV-1221 i BV-1275, que uneixen les localitats de Terrassa i Matadepera. Aquesta via ha de garantir la seguretat dels seus usuaris. Cal informar de l’estat dels contactes a la Comissió sobre Transport Públic i Mobilitat (Punt Primer) i al Ple Municipal.

Setè: Estudiar la implantació de vies de vianants i ciclistes en el accés sud-est, amb les carreteres BV-1248 que connecta amb Sabadell, i la C-1415a que connecta amb Terrassa Can Petit. Aquestes vies han de garantir la seguretat dels seus usuaris. Cal informar de l’estat dels contactes a la Comissió sobre Transport Públic (Punt Primer) i al Ple Municipal.

Vuitè: Traslladar aquests acords a la Diputació de Barcelona, Consell Comarcal i altres entitats competents, i fer-ne difusió a través dels mitjans de comunicació de titularitat pública de l’Ajuntament.

 

Matadepera, 20 d'octubre de 2015.

 

Descarrega el fitxer

Pàgines